Sant Gregori


Paratge d'incomparable bellessa, de roques rogenques, erosionades pel pas del temps, situat als afores de Falset.

Una posta de sol, romàntica, amb parella i un afegit (08/1996)

S'hi pot arribar en cotxe mateix, o fent una petita excursió, de prop de mitja horeta, des del mateix poble, sortint per la font Vella

Aquelles pedres tenen un encís especial. Entre forat i forat s'hi pot veure el pas del temps. Pots imaginar-te els bandolers corrent i amagant-se per aquells rocs, Els homes primitius mirant la lluna. Els impactes de bala sobre les roques recorden fets més propers de la història.

Amagant-se pels forats (10/2001)

Però per damunt de tot, Sant Gregori te un romanticisme especial. Aquelles postes de sol, de cel vermell enmig de la roca vermella sentint l'aire fresc, sà i pur a la teva cara.

Una tarda de família a l'avió (10/2000) Amagant-se pels forats (10/2001)

Presidint el paratge, majestuòs, la roca del Gegant. S'hi pot veure un rostre, gastat, viu, somrient, feliç, vigilant el poble de Falset que té als seus peus, rera seu.

Dalt de Sant Gregori hi ha una ermita, feta també de pedra vermella.

Dins d'ella s'hi guarden les imatges de Sant Gregori (evidentment) i Sant Antoni. Aquesta darrera imatge és la que els falsetans passegen pels carrers de la vila amb motiu de l'Encamisada, per Sant Antoni.

Diu la tradició que abans de pujar a l'ermita o passajar per la muntanya, cal donar tres tombs a la creu que hi ha a l'entrada. De fet, ara no hi és la creu, per alguna bretolada, però hom continua fent el mateix gest amb el que en queda.

Tots a donar voltes! (10/2001)

Cada any s'hi celebra un aplec, l'aplec de Sant Gregori, on s'hi ballen sardanes, ...

Abans he esmentat els homes primitius, i és perque s'hi han trobat restes prehistòriques, part de les quals actualment es conserven en el Museu Arqueològic, a Barcelona.

El jaciment de Sant Gregori, datat al final del Paleolític Superior, va ser excavat per primer cop per Salvador Vilaseca l'any 1928. Una gran quantitat d'indústria lítica extreta és exposada al Museu de Reus. La troballa principal van ser una plaqueta de pissarra amb una cèrvola gravada, i un òs amb incisions oblíques i paral·leles, En un treball posterior de M.Aznar, es van trobar dues plaquetes mes amb un cèrvid i un bòvid. Cap al 1987 es va fer la darrera prospecció de les restes, recuperant un bloc de sílex i diverses plaquetes.


Fitxa Tècnica

Nom : PAG4-11.htm

03/2001 - Data creació inicial

Pitjar aquí per tornar enrera

Fotos : Joan Vidiella

03/02/2002 - Data darrera actualització