El naixement de l'escut de Catalunya


Escut d'armes de Catalunya

Una llegenda, sobre l'escut de Catalunya, parla bastant per si sola sobre com va començar la nostra història. Cal tenir en compte però que no és, ni més ni menys que això; Una llegenda.

Al respecte del tema, tenim una poesia de Verdaguer que diu així (intentant respectar el català original, més o menys) :

El Comte Guifré i el Rei Carles

Dins son palau de Valldaura / trist està Jofre'l Pilós
mirant son escut que penja / d'un feix de llances i estocs
Los cavallers ja li diuen: / - De què estau tant neguitós?
- De veure una adarga llisa / com un llibre sense mots.
- Llisa n'és la vostra adarga / mes te'l camp de plata i or.
- Bé te'l camp d'or i de plata / mes és un camp sense flors
Mentre diu eixes paraules / una carta n'ha desclòs;
la lletra n'és del gran Carles, / lo segell d'Emperador.
"Los normands entren a França; / ajudaume'l meu nebot,
que si vos me dau ajuda / cada braç valdrà per dos."
Quan les lletres són llegides / - Cavallers, anem-hi tots.
Ja's cobreix de fina malla / ja se'n calça els esperons,
ja s'en volen cap a França; / bon camí que Déu vos dó.
Quan lo camí se'ls acaba, / s'els comença'l treball fort.
Carles Calb està en batalla / i els normands li prenen lloc,
com un mur de ferro verge / avançant cap a mig jorn;
rajen sang destrals i llances / les ballestes rajen foc.
A la primera embestida / lo mur de ferro se romp;
los normands van de recules / per escapar de la mort.
A la segona embestida / no se'n veia cap enlloc.
Los francesos demanaven: / - Qui és aqueix batalldor?
- Lo Comte de Barcelona. / lo Comte Jofre'l Pilós.
La darrera de les fletxes / l'ha ferit a prop del cor.
Ja lo n'entren a una tenda / que prengué als normands traidors;
lo primer que li visita / n'és Carles Emperador;
Carles mira ses ferides, / ses armes mira el PIlós;
tot mirant les seves armes / sospirava de tristor.
- No sospireu, lo bon Comte / mon metge arribà tantost.
- De les nafres no me'n sento, / sols me'n sento de l'honor,
puig en lo camp de la guerra / per mon escut no hi ha flors.
- Si'l teu escut n'està sense, / ton pit n'està vermellós
Posa'ls els dits en la ferida, / los passa per l'escut d'or.
Si'l Comte Jofre plorava / encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena / ja són llàgrimes de goig.
- Grans mercès lo rei de França, / grans mercès l'Emperador
Si no puc tornar a veureu's / Catalunya i Aragó,
est testament vos envio / escrit amb sang de mon cor;
graveu-lo en totes mes torres, / bordeu-lo en tots mos penons,
i porteu les quatre barres / a les quatre parts del món.
Oh soca dels nostres comtes / Déu no vol arrencar no
de les barres catalanes / tu en seràs lo portador.
Grans provincies les esperen / per portar-les amb honor
Los espanyols, en ses armes. / Los catalans en son cor.


Aquesta poesia de Mossèn Cinto Verdaguer és moderna, però s'enmarca en el contexte dels fets històrics realment esdevinguts.

Llevat d'alguna possible incorrecció involuntària, la història de Catalunya va començar així:

En època de la reconquesta els francs van crear la Marca Hispànica per protegir el seu regne de les incursions dels sarraïns. L'any 785 Girona es lliura a Carlemany. L'any 801 Lluís el Piadòs (fill de Carlemany) van reconquerir la ciutat de Barcelona.

L'any 878 el rei de França, Carles el Calb, nomena Guifré el Pelós Comte de Barcelona i de Girona, que ja ho era des del 870 d'Urgell, Cerdanya i Conflent, naixent d'aquesta manera el Casal de Barcelona, Embrió de la futura Catalunya.

El seu fill, Gifré II, va ser el darrer comte català a jurar fidelitat al rei francès, a principis del segle X.

I el seu net, el Comte Borrell, començà de fet la independència dels comtats catalans, quan els carolingis van decidir no ajudar-lo contra les tropes d'Al-Mansur, que l'any 985 van saquejar Sant Cugat i Barcelona. Ell, juntament amb el Bisbe de Vic, també va provocar la desvinculació episcopal de Narbona i la restauració de l'Arquebisbat de Tarragona per part de Roma.

D'aquesta manera, la societat catalana es va anar transformant i consolidant la seva personalitat, mentre que l'autoritat sobirana corresponia al Comte, que era qui en cobrava les rendes públiques als pagesos, i a canvi els donava terres i els els protegia. La independència de fet es situa l'any 989.

No és però fins l'any 1258 que Catalunya esdevé independent de dret mitjançant el Tractat de Corbeil, signat entre Jaume I el Conqueridor i Lluís IX (Sant Lluís de França), on el successor dels reis carolingis renunciava als seus drets sobre els comtats catalans a canvi de les conquestes catalanes per sobre dels Pirineus (llevat del Rosselló)

Abans però, amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó l'any 1137 nasqué el regne de Catalunya-Aragó, que a més d'aquests territoris i els de Provença i el Rosselló incorporà successivament les illes Balears, València, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols i arribà fins a Atenes i Neopàtria, l'any 1309.


En la pàgina de la Generalitat de Catalunya hi podem trobar la descripció oficial de l'escut i la Senyera.


L'escut de Catalunya

L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes reis sobirans de Barcelona: fons d'or amb quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal preheràldic, els pals vermells sobre fons d'or ja els trobem als sepulcres romànics del comte barceloní Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (mort el 1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (morta el 1058), muller que fou del comte Ramon Borrell I, ambdós sepulcres a la catedral de Girona. Els comtes de Barcelona, sobirans de tot el territori de Catalunya, aconseguiren també, per raó del matrimoni de l'esmentat comte Ramon Berenguer IV el Sant amb la reina Peronella d'Aragó, el regne d'Aragó i el comtat de Ribagorça. Des d'aleshores (1137) i fins al 1714, l'escut dels comtes de Barcelona, ja amb el títol de reis, fou l'escut de l'anomenada Corona d'Aragó (formada originàriament per Catalunya i Rosselló, Aragó, València i les Illes Balears), que s'estengué a altres països de la Mediterrània (Provença, Sicília, Sardenya, etc.), i avui dia forma el tercer quarter de l'escut del regne d'Espanya.

Catalonia's coat of arms is that of the sovereign Count-Kings of Barcelona, four vertical red bars on a golden background. This is one of the four oldest coats of arms in Europe since the first document in which it appears is a seal of Count Ramon Berenguer IV in 1150. However, as a pre-heraldic symbol, the red bars on a yellow background are already found on the Romanesque tombs of Barcelona's Count Ramon Berenguer II el Cap d'estopes (who died in 1082) and his great-grandmother Ermessenda of Carcassonne (who died in 1058), who was the wife of Count Ramon Borrell I, both of whose tombs can be found in the cathedral of Girona. The Barcelona counts, rulers of the entire territory of Catalonia, also came to be the sovereigns of Aragon and the county of Ribagorça by way of marriage between the aforementioned Ramon Berenguer IV the Saint and Queen Petronilla of Aragon. From that period (1137) until 1714, the coat of arms of the counts of Barcelona - the sovereigns of Catalonia, now holding the title of monarchs - was the coat of arms of the so-called Crown of Aragon (originally comprising Catalonia and Roussillon, Aragon, Valencia and the Balearic Islands), which later extended to other regions of the Mediterranean (Provence, Sicily, Sardinia, etc.) and which today accounts for the third quarter section of the coat of arms of the Kingdom of Spain.
La Senyera

La Senyera

La bandera de Catalunya és una bandera de les anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la bandera, penó o estendard dels comtes fou anterior a l'escut. No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és una de les més antigues d'Europa. Al principi els pals de l'escut eren representats a la bandera ja verticalment ja horitzontalment. Aquesta darrera disposició fou la que acabà imposant-se i és la bandera oficial de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix. Va ser oficialitzada per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, llei orgànica de l'Estat de 1979.

The flag of Catalonia is a flag of heraldic origin, the result of the transfer of the symbol on the coat of arms of the Counts of Barcelona to a cloth backing. The counts' flag, pennant or standard may well have existed prior to the coat of arms. We have no documentary evidence of this until the 13th century, but it is one of the oldest in Europe. At first, the bars of the coat of arms were either represented on the flag in a vertical or horizontal position. In the end, the horizontal position prevailed, becoming the official flag of the Catalan nation: four red bars alternating with five yellow ones, all of the same width. The flag acquired official status with the Catalan Statute of Autonomy, a constitutive State law passed in 1979.

Fitxa Tècnica

Nom : PAG4-24.htm

27/08/2002 - Data creació inicial

Pitjar aquí per tornar enrera

Fotos : -

30/08/2002 - Data darrera actualització